Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "LA PSICOLOGÍA,
UN ARMA EFICAZ CONTRA EL ACOSO ESCOLAR"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=775&cat=39

www.lavanguardia.es
La Contra
------------------------------------
RONYBRAUMAN, EPIDEMIÓLOGO; FUNDADOR DE MÉDICOS SIN FRONTERAS
"Las ONG no estamos para lavar conciencias"


LLUÍS AMIGUET - 08/05/2006

(...)
- ¿Por qué decidió cofundar Médicos sin Fronteras (MSF)?

- Estaba convencido de que era el modo de ejercer la justicia
directamente sin partidos ni ideologías: ayudar directamente a las
personas porque lo eran y nosotros también.

- ¿Y sigue funcionando su planteamiento?

- En esencia, sí. Pero tenemos que replantearnos con distancia
crítica muchas de las premisas de la ayuda humanitaria.

- Por ejemplo.

- Las ONG no estamos para lavar conciencias. No podemos ser reducidos
al papel de fábrica que transforma en imágenes de televisión los
buenos sentimientos de Occidente.

- ¿A qué se refiere?

- Pido sentido común. El caso más reciente fue el tsunami. Tras la
conmoción de los 260.000 muertos, sufrimos una histeria mediática que
de forma compulsiva urgía a la acción humanitaria, pero ¿con qué
sentido?

- Los medios de comunicación querían ganar audiencias.

- Absurdo. A las pocas horas, ya sabíamos que no podíamos hacer gran
cosa. Los muertos estaban muertos y los supervivientes recibían ayuda
de manera eficaz en sus países.

- No era esa la impresión en las teles.

- Se montó un circo. Se inventaron epidemias que no existían. La
realidad es que el tsunami sólo devastó los 200 metros de costa más
próximos al mar. El resto de los países afectados estaba intacto con
sus hospitales, sus médicos, sus infraestructuras. ¿Por qué se
montaban campañas de recogida de fondos y se recogían mantas si no
era necesario?

- Era un espectáculo rentable...

- El cien por cien de los que sufrieron la catástrofe durmieron bajo
techo y comieron caliente aquel mismo día. Países como Sri Lanka
pusieron más de un millar de excelentes médicos en la costa devastada
en horas. ¿Por qúe se seguía apelando a la caridad de los ciudadanos
de todo Occidente?

- Y estábamos en Navidad.

- Los países que sufrieron la catástrofe tenían su propio sistema
sanitario, su Administración y su capacidad de reacción y
planificación probada. Era insultante y revelador el paternalismo con
que hablábamos y hablamos de esos países. A veces, la necesidad de
que las ONG seamos los actores de la solidaridad internacional se
convierte en derroche y farsa. Y en alguna ocasión en algo peor.

- Por ejemplo.

- Cuando presidía MSF, decidimos retirarnos de Etiopía durante la
enorme crisis humana de 1984, porque el régimen estalinista de
Mengistu nos utilizaba para atraer a quienes quería depurar a
nuestros campos de refugiados y después deportarlos. Por eso
decidimos irnos. Tuvimos un problema parecido durante el genocidio de
Ruanda.

- Todos recordamos aquel horror.

- Las ONG tenemos que reconocer nuestra propia impotencia. En Ruanda,
entre las víctimas que socorríamos también estaban los miles de
verdugos genocidas que habían asesinado a machetazos a más de 800.000
tutsies y, sin saberlo, nosotros empleábamos a muchos de ellos para
que colaboraran con ÀLEX GARCIA nosotros. ¡Y aquellos genocidas
seguían perpetrando sus asesinatos en el propio campo de refugiados
con nuestra complicidad!

- ¿Un genocida no merece ser curado?

- Yo creo con Paul Ricoeur que el médico que asiste a un genocida o
un torturador está siendo cómplice de genocidio y de tortura, como lo
fue la Cruz Roja cuando auxiliaba a los nazis para que escaparan de
los aliados.

- ¿Y en Ruanda las ONG eran cómplices?

- Al principio fuimos a frenar una epidemia, pero cuando se
estabilizó la situación, la justicia era más necesaria que la
medicina. Entonces, por mucho que nos interesara salir en la foto,las
ONG debíamos admitir que no éramos capaces de reconstruir un país,
una policía y un sistema de justicia. Así que pedimos a la ONU que
enviara una fuerza policial para separar víctimas de verdugos y se
nos denegó. Por eso partimos.
(...)
--------------------------------

Web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

http://www.gencat.net/dji/cejfe/pracuni.htm#depart

-------------------------------------------------------------
Pràctiques universitàries en centres i serveis del Departament de
Justícia


Objectiu

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en
coincidència amb els cursos acadèmics, desenvolupa el seu Programa de
pràctiques universitàries als centres i serveis del Departament de
Justícia per tal que els estudiants que cursen carreres relacionades
amb els àmbits temàtics de l'execució penal i de l'atenció al menor,
puguin desenvolupar-hi el practicum establert als seus programes
d'estudi.

Els objectius fonamentals de les pràctiques són dos: un adreçat als
alumnes, que consisteix a oferir-los un coneixement pràctic de
l'exercici de la seva futura professió en un àmbit determinat, i un
altre orientat al propi Departament que, mitjançant aquestes
pràctiques, dóna a conèixer la tasca que desenvolupa i contribueix a
preparar un planter de possibles futurs professionals.

La col·laboració de les unitats orgàniques del Departament és
indispensable per al correcte funcionament del Programa. En concret
es fa una oferta d'una mitjana de 180 llocs de pràctiques distribuïts
en les següents unitats:

Direcció General de Justícia Juvenil
Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari

Destinataris

Els alumnes provenen habitualment de l'últim any de carrera dels
estudis de:

Llicenciatura de pedagogia
Llicenciatura de psicologia
Llicenciatura de psicopedagogia
Diplomatura d'educació social
Diplomatura de magisteri
Diplomatura de treball social
Graduat en criminologia i política criminal

Universitats col·laboradores

Les places de tutoria s'ofereixen actualment a les següents
universitats:


Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Universitat de Vic
Universitat Ramon Llull
Universitat Rovira i Virgili

El Centre també facilita places de pràctiques per als estudis de
tercer cicle del Màster i de la Diplomatura de postgrau de
criminologia i execució penal, que organitza conjuntament amb l'UAB.


Sol·licitud d'informació

Atès que el Programa de pràctiques universitàries és fruit de la
col·laboració entre les diferents universitats i el Departament de
Justícia, hi tenen accés només els alumnes dels centres universitaris
que hagin subscrit un conveni de col·laboració amb el Centre. Per
aquest motiu, la manera més convenient d'obtenir informació sobre les
possibilitats i forma d'accés al Programa de pràctiques és adreçar-se
a la facultat on els alumnes estiguin matriculats.
-----------------------------------------------------

S'ha publicat la RESOLUCIÓ BEF/1288/2006, de 26 d'abril, per la qual es
dóna publicitat a l'Acord del Govern de 22 de novembre de 2005, pel
qual s'aprova el Pla integral del poble gitano de Catalunya.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 4628 - 08/05/2006


https://www.gencat.net/diari/4628/06101109.htm

Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "DIVERSIA.
SOPORTE EN LÍNEA PARA LA DOCENCIA EN MATERIAS AFINES A PSICOLOGÍA DE LA
EDUCACIÓN ESPECIAL EN LA UGR"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=790&cat=41

Universitat de Barcelona.

---------------------------------------------------
II Jornades sobre Educació Emocional a la UB: la dimensió emocional
en la solució de conflictes

Barcelona, (09/05/2006).-
L'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UB, en col·laboració
amb el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica),
organitza les II Jornades  d'Educació Emocional, que tindran lloc els
dies 11 i 12 de maig a l'aula Antoni Caparrós de l'edifici del Teatre
del campus de Mundet (passeig de la Vall d'Hebron, 171). Les jornades
estan pensades per esdevenir un espai d'intercanvi, de formació i de
difusió dels nous avenços i aplicacions en educació emocional, en els
diversos contextos d'intervenció: educatiu, sociocomunitari, i de
creixement personal a l'empresa. Entre els experts que hi
participaran hi ha Montserrat Moreno, Genoveva Sastre, Carme Romia,
Josep Redorta, Carme Panchon, Mireia Cabero, Meritxell Obiols, Carme
Boque, Jordi Colell, Jordi Grané, Albert Serrat, Jaume del Campo,
Inés Massot, etc.
---------------------------------------------
www.ub.edu/ice

[publicació accessible a Internet]

http://cv.uoc.edu/DBS/a/materials/portada/ambits/if/Pdf/ESTUDI.pdf

Este noticia, extraída de elmundo.es, te ha sido enviada por
infopsicologia2000@....

La puedes encontrar completa en:

 
http://elmundosalud.elmundo.es/elmundosalud/2006/05/09/neurociencia/1147185676.h\
tml

---------- ---------- ---------- ---------- ---------- ----------

Martes, 9 de mayo de 2006

BRONCEADOS Y CON LOS OJOS ABIERTOS
LAS PELíCULAS NO REFLEJAN LA REALIDAD DEL COMA


AMÉRICA VALENZUELA

"¿Dónde estoy? ¿Qué ha sucedido?". Son preguntas que
en las películas suele formular el personaje en perfectas
condiciones físicas y mentales nada más despertar de un largo
coma. Este tipo de escenas 'milagrosas' no reflejan la realidad.
Dos científicos han revisado 30 películas y se muestran
preocupados por su repercusión social.

Los científicos revisaron 30 películas distribuidas en EEUU,
datadas desde 1970 hasta 2004. Entre ellas figuran títulos como
'Hable con ella', con dos protagonistas en coma, 'Good Bye
Lenin', en la que la madre del personaje central se despierta
tras un coma provocado por una encefalopatía, o 'A propósito de
Henry', en la que el protagonista principal recibe un balazo en
el cráneo que le sume en el coma durante unos meses.

"Estamos preocupados" porque los espectadores pueden asumir las
escenas de estas películas como reales cuando sólo ofrecen una
"una visión incorrecta de la realidad de los pacientes en estado
de coma" y puede generar falsas expectativas y "conducir a los
familiares a tomar decisiones al respecto poco lúcidas", señalan
los autores del trabajo, el neurólogo Eelco y su hijo el
estudiante de medicina Coen Wijdicks. El 39% de los espectadores
reconoció que estas escenas influirían en las decisiones que
tuvieran que tomar sobre algún asunto relacionado.

Proyectaron 22 escenas de 17 películas a 72 personas sin
formación médica y "más de un tercio del tiempo los espectadores
no fueron capaces de identificar inexactitudes bastante
importantes", asegura Eelco. Lo más impresionante es que el 31%
de los participantes que no tenían conocimientos médicos creía
posible una escena de una comedia en la que el personaje en coma
se comunicaba a través del movimiento de un dedo por código
Morse.

  La bella durmienteLo que más irrita a esta inusual pareja de
científicos no es que los filmes no reflejen la atrofia muscular
o la incontinencia urinaria sino los repentinos despertares.
Estos se producían en 18 de las 30 'pelis'. La mayoría de las
veces el despertar era súbito y sin alteraciones cognitivas
importantes a pesar de que el personaje hubiera permanecido
largo tiempo en estado de coma. "Los médicos aparecen
caricaturizados y los pacientes parecen 'la bella durmiente',
con los ojos cerrados, musculados y con la piel bronceada",
comentan. Ni rastro de las contracturas en los brazos y las
muñecas, ni de traquetomías para asistir la respiración u ojos
abiertos.

Por otra parte, se pidió a un grupo de neurointensivistas y
enfermeras de pacientes neurológicos que evaluaran las mismas
escenas. Consideraron que sólo dos de los 30 filmes muestran una
visión precisa del estado de coma, la francesa 'La vida soñada
de los ángeles' y la coproducción japonesa y estadounidense 'El
misterio Von Bulow'.

Los firmantes recomiendan que los guiones de este tipo sean
revisados por un neurólogo y que los actores visiten una unidad
de cuidados intensivos. De esta forma, la películas mejorarían
su calidad. Además, a pesar de lo crédulos que se han mostrado
los espectadores en este estudio, "el público se ha vuelto más
sofisticado en sus conocimientos médicos y estamos seguros de
que agradecerán una representación más precisa del daño
neurológico", concluyen.

---------- ---------- ---------- ---------- ---------- ----------
(c) 2006, elmundo.es (http://www.elmundo.es/)

www.lavanguardia.es
edició d'avui
------------------------------------------
KIERAN EGAN, INVESTIGADOR EN PEDAGOGÍA IMAGINATIVA
"¿Le sirvieron de algo los exámenes a Picasso?"

(...)


- ¿Y ahora qué hacemos?

- Desarrollar el conocimiento de acuerdo con el sistema de
comprensión del mundo que se va desarrollando en cada individuo. Hay
cinco estadios de comprensión en la evolución de la cultura de los
seres humanos que coinciden con la evolución del individuo. El
primero es el desarrollo somático, en el que tenemos un sentido del
movimiento, del ritmo y del cuerpo.

- ¿Cuál le sigue?

- El mítico, que se da de los 3 a los 8 años, cuando predomina la
imaginación y el pensamiento oral. El tercer estadio (del los 8 a los
15 años), la comprensión romántica, viene dada con la capacidad de
escribir. Nos sentimos representados por los héroes. A partir de los
15 aparece la comprensión filosófica, el desarrollo de las ideas
abstractas, y, por último, el conocimiento irónico, el reflexivo.

- No todas las personas llegan a él.

- No, la mayoría se queda en el semántico. Ya sabe: tengo frío, tengo
hambre, tengo celos, esto es mío, no quiero...

- Si respetamos esas etapas del conocimiento, ¿seremos mejores
personas?

- Nos integraremos mejor, aprenderemos y disfrutaremos más. Nosotros
formamos a profesores para que puedan incidir de forma más directa en
las emociones de los alumnos y así extraer lo mejor de ellos mismos
en todas las materias.

- ¿Cómo mejorar la capacidad cognitiva en clase de matemáticas?

- Para enseñar los decimales a alumnos de 6 años, lo mejor es
contarles una historia, plantearles un juego, porque están en la
etapa en que predomina la imaginación.

- ¿Qué conseguimos favoreciendo la imaginación?

- Cuando sean adultos, esos niños se sentirán más cómodos, más
seguros, tendrán más recursos para solucionar problemas. Actualmente
los niños entienden las matemáticas como algo inútil y, en general,
tienden a desentenderse del mundo que les rodea.

- ¿Una educación demasiado racional?

- Más que racional, confusa. Los materiales se basan en la lógica,
que en los niños es incipiente, y menosprecian la fantasía, que es lo
que más abunda en la mente infantil.

- Deme herramientas.

- Si su hijo tiene entre 3 v 8 años, explíquele narraciones de todo
el mundo. Charle mucho con él, no le deje ver la tele y que no lea.

- ¿Que no lea?

- No, explíquele historias, porque eso le creará imágenes muy vívidas
en su mente. Utilice muchas metáforas, porque los niños son capaces
de interpretarlas mucho mejor que los adultos y son un estímulo para
su cerebro. Y explíquele muchos chistes.

- ¿Y eso?

- Le ayudará a desarrollar juegos de palabras y flexibilidad en el
lenguaje. El chiste o la historia divertida es uno de los elementos
menos reconocidos en la educación, y sin embargo es muy interesante
porque obliga a reconocer una serie de elementos que son de una clara
sofisticación mental.
(...)
---------------------------------

www.gencat.net
----------------------------------------------
Inauguració del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona


Edifici del PRBB
És una infraestructura científica per desxifrar la base genètica i
molecular de la vida i per investigar els problemes de salut
emergents.

S'ha inaugurat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una
gran infraestructura europea de recerca en el camp de la biomedicina
que té com a objectiu l'estudi de la base genètica i molecular de la
vida, i la solució dels problemes de salut emergents.

El projecte reuneix 1.000 persones de 30 nacionalitats diferents que
treballen en 80 projectes de recerca, entre els quals hi figuren
investigadors d'alt nivell, a més d'institucions i centres de recerca
relacionats amb la biomedicina.

Els centres que formen part del PRBB són:

Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM).
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat
Pompeu Fabra (CEXS UPF).
Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).
Institut d'Alta Tecnologia (IAT).
El PRBB és un projecte fet realitat de la Generalitat de Catalunya,
l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

---------------------------------------------

[bibliografia recomanda]

Han aparegut, quinzenalment, a 14.95 euros obres de:

Karl Abraham

Sándor Ferenczi

Donald Winnicott

Ernest Jones

http://www.rbacoleccionables.com/entregas.jsp?id=166

Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "¿CÓMO CONOCER
LAS TEORÍAS SOBRE LA INTELIGENCIA QUE TIENEN LOS PROFESORES?"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=809&cat=41

Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "LOS GRUPOS
RESUELVEN MEJOR LOS PROBLEMAS COMPLEJOS"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=811&cat=5

www.elperiodico.com, edició d'avui
---------------------------------------------

La intel·ligència dels nens xinesos creix a causa de l'augment de iode
a la dieta

efe

Pequín. -- El coeficient intel·lectual dels nens xinesos ha
experimentat en els últims tres anys un creixement de 3,5 punts a
causa, entre altres factors, de l'augment de iode a la dieta, ha
publicat l'agència Xinhua.

Els programes del Govern per promoure el consum de sal iodada, que van
començar el 1995, han començat a veure els seus fruits, amb una
disminucó del 5% en la taxa de nens amb goll, malaltia que augmenta la
mida de les glàndules tiroïdals.

(...)
-------------------------------------------

www.diaridegirona.es
-----------------------------------------
Els científics completen la seqüència del cromosoma 1

EFE/DDEG, LONDRES.

Un equip internacional de científics ha completat la seqüència del
cromosoma 1, el major de tots i associat a unes 350 malalties, segons
els responsables de la investigació. La seqüència completa d'aquest
cromosoma, que conté el vuit per cent de tota la informació genètica
humana i 3.141 gens, va ser publicada ahir en l'últim número de la
revista científica britànica Nature.
D´aquesta forma, s´ha aclarit l'últim capítol del genoma humà, segons
els científics que han participat en la investigació, al capdavant de
la qual hi ha l'Institut Wellcome Trust Sanger a Hinxton, a
Cambridgeshire (sud-est d'Anglaterra), i la Universitat Duke a
Durham, a New Carolina (EUA).
Unes 350 malalties estan relacionades amb modificacions del cromosoma
1, entre elles diversos tipus de càncer i problemes neurològics, com
el mal d'Alzheimer o la malaltia de Parkinson. De fet, la seqüència
completa publicada ahir ha estat utilitzada ja per identificar més
d'un miler de nous gens i els científics esperen que contribueixi a
trobar nous tractaments i diagnòstics de malalties. Cada cromosoma
humà està format per una molècula de DNA en forma d'una doble hèlix i
integrada per milions de bases químiques.
---------------------------------------------

[cursos]
IL3
Curs de Predicció de Violència.
Protocols HCR-20, SVR-20 i SARA
26 i 27 de maig de 2006

Oferta d'IL3 en l'Àrea de Salut a: http://www.il3.ub.edu
Més informació:info.il3@...
Tel. 93 403 9696

http://www.lesheures.fbg.ub.es

www.ub.edu
-------------------------------------------------------
dijous, 18 de maig de 2006



Vladimir J. Wukmir, homenatge al psicòleg oblidat de la UB

Barcelona, (17/05/2006).-
Dimecres 24 de maig a les 19 h a l'Aula Magna de l'Edifici Històric
(Gran Via, 585) tindrà lloc un homenatge al professor Vladimir
Jankovik Wukmir (1896-1976), pioner a la UB en l'estudi del que avui
s'anomena intel·ligència emocional. El professor Wukmir reivindicava,
en ple auge de l'escola conductista, la importància de les emocions
en el comportament humà. Contraposava l'emoció a la raó, de manera
que atorgava a aquesta última el paper de traductora de les emocions,
tot avançant-se en gairebé cinquanta anys al paper positiu de les
emocions que emfasitzen els corrents psicològics actuals.



L'acte serà presidit pel rector Màrius Rubiralta, i hi intervindran
els vicerectors de Política Internacional i d'Ordenació Acadèmica
Josep Samitier i M. Dolors Riba; els degans de les facultats de
Psicologia i de Medicina Manel Viader i Teresa Estrach; el
representant de l'ambaixador de Sèrbia-Montenegro Djorde Mijalkovic i
el cònsol honorari a Barcelona Roberto Rivera.

Seguidament hi participaran diversos coetanis, deixebles, alumnes i
continuadors que recordaran la persona i l'obra del professor Wukmir
en els seus diversos vessants, entre els quals destaquen el
catedràtic emèrit de Psicologia Social Miquel Siguan i el catedràtic
del Departament de Física Fonamental Jorge Wagensberg.



El professor V. J. Wukmir (Korenica, 1896 - Barcelona, 1976) va
cursar estudis de Dret, Filosofia i Biologia a les universitats de
Budapest, Viena i Belgrad. Premi Nacional de Literatura i Teatre al
seu país, va ocupar els càrrecs de viceministre d'Educació,
vicepresident de la Confederació Internacional d'Autors i
Compositors, i de director de Relacions Culturals amb l'Estranger,
representant Iugoslàvia a París, on va ser condecorat com a Cavaller
de la Legió d'Honor. Ideològicament allunyat tant del capitalisme com
del comunisme, va haver d'exiliar-se l'any 1947, primerament a Roma i
després a Barcelona, on va romandre com a apàtrida fins a la seva
mort.



Separat de la seva família, amb qui mantenia contactes esporàdics, la
seva filla Svetlana Velmar-Jankovic, actualment escriptora d'èxit a
Sèrbia, va novel·lar la vida del seu pare a Lagum (1990), traduïda al
castellà com En tinieblas (Editorial Andrés Bello, 2000).



A Barcelona va treballar com a traductor (dominava cinc llengües) i
com a lector de diverses editorials, a més d'exercir magisteri en
seminaris, cursos lliures i conferències impartides a la UB a les
facultats de Filosofia i Medicina, on va forjar un grup d'alumnes i
deixebles, amb els quals va fundar l'any 1973 l'Equip Orexis per a la
recerca i consulta, des d'on va divulgar, desenvolupar i experimentar
amb la seva teoria psicològica. Wukmir proposava una visió
personalista de la psicologia, anomenada orientació vital (orexis),
recollida en tres llibres fonamentals: Psicologia de la Orientació
Vital (Miracle, 1960, amb pròleg de Ramon Sarró), El Hombre ante sí
mismo (Miracle, 1964) i Emoción y sufirimiento (Labor, 1967).


L'acte, organitzat per la catedràtica del Departament de Psicologia
Social Pilar González, deixeble de Wukmir, compta amb el suport de la
Casa de l'Est de Barcelona, els Col·legis de Psicòlegs i d'Advocats
de Barcelona, la Societat Espanyola de Psicologia, l'Associació
Internacional Ponts de Mediació, l'Escola Massana i l'Associació
d'Antics Alumnes i Amics de Psicologia.

Per a més informació, consulteu www.biopsychology.org.
-----------------------------------------------------------------

www.elpais.es, edició d'avui
---------------------------------------------
Sevilla explora las relaciones entre Oriente y Occidente en la figura
del pensador Ibn Jaldun

Zapatero y grandes dignatarios de países árabes inauguran la muestra,
planteada como una cita para apoyar la Alianza de Civilizaciones
AGENCIAS/ELPAIS.es  -  Madrid
ELPAIS.es  -  Cultura - 18-05-2006 - 12:35


La muestra de del pensador Ibn Jaldun se expondrá en el Alcázar de
Sevilla (EFE)

Ibn Jaldun vivió todas las contradicciones de un siglo trágico y un
mundo que se descomponía en el enfrentamiento entre Oriente y
Occidente. Pero, sobre todo, analizó esa transformación con un rigor
científico que ha sido alabado y heredado por pensadores occidentales
como Turgot, Speergler o Durkheim. Nacido en Túnez, en el seno de una
familia árabe-española, vivió y dejó fuertes raíces culturales en
Sevilla hasta la cristianización del reino.

(...)
La exposición sobre Ibn Jaldún aprovecha la conmemoración de la
muerte de este sabio y humanista árabe (1406-2006), nacido en Loja,
para hacer un repaso a las relaciones políticas, económicas y
sociales entre Oriente y Occidente y entre Europa y el mundo árabe-
magrebí en el siglo XIV.

La exposición recoge las aportaciones de Al Andalus en diferentes
ámbitos, su evolución política, comercial, intelectual y filosófica,
situando en contexto el papel histórico de Sevilla y España en el
siglo XIV.

La muestra subraya "el intenso y fértil marco de las relaciones
culturales, comerciales y humanas de España y Europa con la ribera
sur del Mediterráneo", un marco perfecto para la reunión de la
Alianza de Civilizaciones.
-----------------------------

ACCIONES


Este noticia, extraída de elmundo.es, te ha sido enviada por
infopsicologia2000@....

La puedes encontrar completa en:

  http://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/18/ciencia/1147973204.html

---------- ---------- ---------- ---------- ---------- ----------

Jueves, 18 de mayo de 2006

SEGÚN UN ESTUDIO PUBLICADO EN 'SCIENCE'
DESCUBREN QUE LOS MONOS Y LOS ORANGUTANES PLANIFICAN SUS
ACCIONES


EFE

Algunos primates, como los monos y los orangutanes, tienen
también, como el hombre, la capacidad de anticipar y
planificar sus acciones, según un estudio divulgado este
jueves por la revista 'Science'.

El estudio, hecho por Nicholas Mulcahy y Josep Call, científicos
del Instituto Max Planck de Antropología Evolutiva, indica que
esos animales pueden "hacer un pequeño viaje en el tiempo" e
imaginar sus necesidades futuras.

Los científicos señalan que esa necesidad surgió hace unos 14
millones de años cuando vivió el último ancestro común de los
seres humanos, de los orangutanes, de los chimpancés y de los
bonobos, una especie de chimpancé de patas largas.

En una serie de experimentos con esos animales, los científicos
descubrieron que tenían la capacidad de seleccionar, transportar
y guardar herramientas para usarlas en el momento necesario.

Los bonobos y los orangutanes podían escoger una herramienta
apropiada para lograr un objetivo, llevarselo y regresar con
ella para recoger otro.

Según los investigadores, esto es una demostración de que los
simios planean con anticipación, con la esperanza de recoger
futuras recompensas.

Hasta ahora, la única prueba de una planificación de futuro en
animales había sido dada por un tipo de pájaros -azulejos- que
transportan su alimento de un lado a otro para un consumo
futuro, según los científicos.

Sin embargo, en los simios se agrega el hecho de que no sólo
guardan su alimento anticipando una necesidad futura, sino que
también se preocupan de tener las herramientas para conseguir
ese alimento.

En su informe, los investigadores explican que decidieron
estudiar bonobos y orangutanes porque se considera que
representan, respectivamente, nuestro más lejano y nuestro más
cercano antecesor primate.

"Esto nos permitió sacar algunas deducciones acerca del posible
momento en que surgieron las capacidades de planificación futura
de este grupo. Y, de acuerdo a lo estudiado, es posible que esto
haya ocurrido hace unos 14 millones de años", señalan.

Los especialistas añaden que esto, junto con el caso de los
azulejos, sugiere que la planificación no es una virtud
solamente de los seres humanos y contradice la idea de que
surgió en los homínidos hace sólo 2,5 millones de años.

---------- ---------- ---------- ---------- ---------- ----------
(c) 2006, elmundo.es (http://www.elmundo.es/)

Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "ABIERTO EL PLAZO
PARA EL PREMIO WILHELM WUNDT-WILLIAM JAMES"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=821&cat=5

www.gencat.net, Departament de Justícia
-----------------------------------------------------------------
Aprovada la Llei d'exercici de professions titulades i de col•legis
professionals


El Parlament de Catalunya ha aprovat avui, per 72 vots a favor (PSC-
CpC, ERC, ICV-EA) i 67 en contra (CiU i PP), la Llei d'exercici de
professions titulades i de col•legis professionals.

La llei amplia la regulació a les professions titulades (aquelles
que requereixen la possessió d'un títol universitari per al seu
exercici). D'aquesta manera, s'estableixen uns principis bàsics
relatius a la professió —condicions d'accés, incompatibilitats,
drets i deures dels professionals—, que garanteixen el respecte dels
interessos generals i dels corresponents als destinataris de
l'activitat professional.

Pel que fa al règim de creació dels col•legis professionals, el text
incorpora diverses novetats:

En primer lloc, combina la intervenció del Parlament i del Govern
per intentar evitar una possible desnaturalització i diversificació
del model col•legial. S'estableix una fórmula que s'aparta del règim
clàssic de creació per llei singular, articulada mitjançant la
intervenció del Govern a partir del marc regulador general que
estableix la mateixa llei quant als requisits i les condicions
necessàries perquè es pugui crear un col•legi.

Aquesta qüestió va ser controvertida i sotmesa en el tràmit
parlamentari a dictamen del Consell Consultiu, i els grups que han
donat suport a la Llei van presentar esmenes subsegüents al Projecte
de llei per tal d'adaptar-lo al dictamen del Consell.

En segon lloc, propugna, en relació amb els col•legis de nova
creació, el model de col•legi català únic.

Aquesta llei posa també l'accent en la voluntarietat de les
relacions entre les associacions i col•legis catalans i les
associacions i col•legis de fora de Catalunya.

Quant al règim jurídic dels col•legis professionals, s'estableix que
només poden quedar integrades en una organització col•legial les
professions que requereixen un títol acadèmic universitari,
acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estudis, que
habiliti per a l'exercici professional d'acord amb la normativa
vigent i, si escau, per al compliment de les altres condicions
establertes per llei.

La decisió de crear un col•legi professional ha de ser motivada per
un interès social que justifiqui la integració d'un col•lectiu en
una organització, en la mesura que aquesta decisió s'ha de
considerar com una excepció a la llibertat d'associació. Per aquesta
raó, també s'ha estimat oportú establir el principi d'adscripció
obligatòria en els col•legis de nova creació, ja que l'opció per
l'organització col•legial quedaria força desvirtuada si, a la
pràctica, funcionessin més com associacions que com veritables
col•legis professionals.

La llei estableix un règim jurídic flexible en el qual cohabiten les
funcions públiques dels col•legis amb l'exercici d'altres funcions
privades. En definitiva, l'organització col•legial ha de ser la
solució legal d'integrar les professions en un sistema administratiu
basat en la participació dels professionals i encarregat de la
gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici de la
professió. Per aquest motiu, la llei insisteix a donar especial
rellevància a la funció social que han de complir els col•legis.

D'altra banda, la llei incorpora una novetat en regular les
associacions professionals per a aquelles professions titulades que
no es poden constituir en col•legi professional. Les funcions que es
reconeixen a aquestes entitats de creació voluntària són, entre
d'altres, la de vetllar pel bon exercici de la professió i la de
col•laborar activament amb l'Administració en representació i
defensa dels interessos dels professionals.

Finalment, la llei és respectuosa amb situacions legals adquirides i
no té efectes retroactius.


18.05.06
---------------------------------------------------

Te recomiendo que leas el siguiente artículo de Infocoponline: "TRASFERIR LOS
APRENDIZAJES"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=823&cat=38

Et recomano que llegeixis aquest articles d'Infocoponline: "EL ESTADO DEL
CONTRATO PSICOLÓGICO Y SU RELACIÓN CON LA SALUD PSICOLÓGICA DE LOS EMPLEADOS"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=824&cat=38

[formació virtual]
www.ub.edu
--------------------------------------
Màster en Neurociències

Objectius


- Presentar una posada al dia articulada, sistemàtica i gradual del
coneixement de les bases biològiques del diagnòstic i del tractament
dels trastorns mentals des d'una perspectiva multidisciplinària.
- Proporcionar una base teòrica i pràctica integrada, orientada a
professionals interessats a aprofundir en el camp de les
neurociències, des dels mecanismes fisiopatològics fins a la clínica.

Destinataris

Llicenciats en Medicina i en Psicologia.
També poden optar a demanar l'admissió en el programa Neurociències i
Salut Mental estudiants d'últim curs de llicenciatura, així com
diplomats i llicenciats amb experiència i interessos específics en
les diverses àrees de coneixement de les neurociències i la salut
mental. La Comissió d'Admissió valorarà en cada cas els antecedents
acadèmics, científics i professionals dels candidats.


Director/s

Eduard Vieta Pascual

Característiques
Preu:  3.620 €
Nº d'hores: 500
Inici: Juliol de 2006
Idioma impartició: Castellà
   Nota: Matriculació:
http://www.iaeu.es/caratula/neurociencias/mnsm.html

UB Virtual no garanteix la realització d`aquesta activitat formativa
si no s'arriba a un mínim d'alumnes inscrits i es reserva el dret de
modificar les dates d'inici amb aquesta finalitat.
-----------------------------------------

[formació virtual]
www.ub.edu
---------------------------------------------
Màster en Gerontologia Social Aplicada

Objectius

- Presentar un enfocament aplicat a la resolució dels problemes que
planteja l'envelliment, sense oblidar les teories provades que
fonamenten tota actuació professional de qualitat.

- Proporcionar el coneixement de la complexitat de l'envelliment a
través del treball de diverses disciplines, la qual cosa permet un
llenguatge comú mercès a l'aportació de tots els professionals.

- Proporcionar un punt de partida per conèixer tot allò que les
respectives professions poden aportar al treball en equip, en el qual
cadascú comprengui la tasca dels altres i es produeixi una
comunicació clara i objectiva que permeti respondre a la demanda de
la persona que envelleix.


Destinataris

Llicenciats i diplomats universitaris. Professionals sense titulació
universitària amb experiència i interès en el camp de la gerontologia.


Director/s

Ricardo Moragas


Característiques
Preu:  2.300 €
Nº d'hores: 500
Inici: Matrícula contínua
Idioma impartició: Castellà
   Nota: UB Virtual no garanteix la realització d`aquesta activitat
formativa si no s'arriba a un mínim d'alumnes inscrits i es reserva
el dret de modificar les dates d'inici amb aquesta finalitat.

PER A INSCRIPCIONS DIRIGIR-SE A:

I D E R
carrer San Elías, 29 baixos
08006 BARCELONA
Telèfon: 34 93 201 37 50
Fax: 34 93 200 27 62
Correu electrònic: ider@...
http://www.i-rol.es/ider/mgs.htm
---------------------------------------

La pàgina web és:

http://www.ubvirtual.com/ca/index.html

www.iecat.net
--------------------------------------------------
L'IEC reclama al Congrés dels Diputats igualtat de tracte per a la
llengua de signes catalana que per a l'espanyola


El president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, compareix
davant la Comissió de Treball i Assumptes Socials

«Reitero la sol·licitud que la llengua de signes catalana s'inclogui
en l'articulat del Projecte de llei en igualtat de condicions que la
llengua de signes espanyola.» Amb aquestes paraules ha acabat la seva
intervenció el president de la Secció Filològica de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell, en la sessió
informativa de la Comissió de Treball i Assumptes Socials que ha
tingut lloc al Congrés dels Diputats aquest matí.

La sessió s'emmarca en el debat sobre el Projecte de llei pel qual es
reconeix i es regula la llengua de signes espanyola i s'estableixen
els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes,
amb discapacitat auditiva i sordcegues. La comissió de la cambra
baixa espanyola ha demanat l'assessorament i la intervenció de
l'Institut d'Estudis Catalans, representat pel president de la Secció
Filològica.

En la seva compareixença, Joan Martí i Castell ha demanat «respecte a
la diversitat lingüística» i ha recordat que es cau en l'error
de «fer un paral·lelisme improcedent amb les llengües orals», per tal
com «la llengua de signes espanyola i la catalana no conviuen a
Catalunya en un règim de bilingüisme comparable al català i castellà
orals».

El president de la Secció Filològica de l'IEC ha afirmat que el
Projecte de llei «no reconeix explícitament la identitat lingüística
i cultural de cada comunitat usuària de la seva llengua de signes».
Per aquest motiu ha manifestat la voluntat de l'acadèmia nacional
catalana que les llengües de signes espanyola i catalana siguin
considerades «llengües diferents per a comunitats diferents», de
manera que es pugui «corregir el greuge històric respecte a aquestes
llengües i als seus signants».

L'Institut d'Estudis Catalans va presentar, el juny del 2005, la
Gramàtica bàsica de la llengua de signes catalana, editada en format
de CD-ROM per la Federació de Persones Sordes de Catalunya, que va
suposar un «pas endavant sense precedents en l'acceptació i la
protecció de la llengua de signes catalana», ha recordat Martí i
Castell.

Abans de la seva intervenció, el president de la Secció Filològica ha
demanat d'expressar-se en català. Davant la negativa, ha lamentat no
poder-ho fer, tot expressant «l'esperança que un dia no llunyà es
pugui emprar, en totes les seus de l'Estat, qualsevulla de les
llengües oficials que enriqueixen Espanya, sense haver de demanar
permís a ningú».

Barcelona, 10 de maig del 2006

Text íntegre de la intervenció de Joan Martí:
http://www.iecat.net/comunicacio_IEC/llengua_signes_jmarti.doc
------------------------------------------------------

www.elperiodico.com, edició d'avui
--------------------------------------------------------------
Trobats els deures escrits per un nen fa 1.200 anys a la Xina

efe

Pequín. -- Un text escrit per un nen fa 1.200 anys i que ha estat
trobat a la regió xinesa de Xinjiang, al nord-oest de la Xina és,
segons els experts, la tasca escolar més antiga trobada al país,
segons ha informat l'agència oficial Xinhua.

(...) es tracta d'una còpia --per encàrrec d'un professor-- de dos
poemes, un d'anònim i un altre de Cen Derun, un famós literat dels
segles IV i V.

(...)

Els poemes de les diferents dinasties han estat utilitzats al llarg
de tota la història de la Xina com a material per a l'ensenyament de
cal·ligrafia, llengua i literatura, igual que avui dia. Des de fa
segles, els professors xinesos consideren que copiar poemes i
memoritzar-los és la millor manera de millorar la cal·ligrafia dels
estudiants i exercitar la memòria.

(...)
---------------------------------------------------

Et recomano que llegeixis aquest article d'Infocoponline: "ESTRÉS POSTRAUMÁTICO
EN VÍCTIMAS DE ACOSO PSICOLÓGICO EN EL TRABAJO: LA INFLUENCIA DE LAS CREENCIAS"

LEER EL ARTÍCULO COMPLETO:
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=839&cat=38

www.elpais.es

El dibuix que es comenta està reproduït a la pàgina web del diari.
-------------------------------------------------
Cuéntame qué pasa en este dibujo
Una novedosa prueba a gran escala de expresión oral en niños revela
diferencias por sexo y ambiente familiar
  C. M.  -  Madrid
EL PAÍS  -  Sociedad - 30-05-2006


(...)
La lámina que hay sobre estas líneas la han visto 400 alumnas y
alumnos de sexto de Primaria, que han tenido que describir el dibujo
y hablar sobre ello. Se trataba de una pionera prueba para medir la
expresión oral de estos escolares de 11 y 12 años. (...)

La diferencia, en todo caso,no es estadísticamente apreciable. Pero
sólo en la nota. En este estudio, elaborado por el Instituto Nacional
de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo, dependiente del
Ministerio de Educación, sí que han aparecido algunas otras
diferencias dignas de mención, que quizá no se deben tanto a la
capacidad para expresarse: ellos describen lo que ven, ellas valoran
lo que ocurre. Para los alumnos, un chico cruza por el paso de
peatones con una pelota bajo el brazo, sin más. Las chicas, sin
embargo, se fijan en la tirita que lleva el chaval en la mejilla y, a
pesar de su media sonrisa que esboza, dicen en su relato: "Está
triste porque se ha caído y se ha hecho daño". Los niños ven un
hombre que corre "para coger el autobús". A lo que ellas
añaden: "porque llega tarde al trabajo". Para las alumnas, el
motorista no sólo va con casco, sino también es un tipo "más seguro".

(...)

Los expertos han utilizado medidores objetivos para definir la
capacidad de expresarse: número total de palabras usadas, palabras
distintas, repetidas, poco usuales, largas, cortas, frases
subordinadas...

(...)

Lo que no ha sorprendido tanto es la alta influencia de los estudios
de los padres. Obtienen una media de 5,1 los que pertenecen a
familias con estudios primarios, nota que sube hasta el 5,8 cuando
los padres pasaron por la universidad. Las calificaciones también
tienen relación directa con el número de libro s que hay en casa, la
alta o baja expectativa para seguir estudiando, el gusto por la
lectura, los métodos de trabajo del profesor, el estudio de lenguas
extranjeras, la ocupación de los padres en los deberes de los
hijos... Todo ello influye en la capacidad para expresarse de forma
oral y en el resto de la vida académica.

(...)
----------------------------------------------------------------------